Obvara una tècnica sorprenent

A finals d’octubre, Ana Devis, Veena Seshadri i jo mateixa, vam posar en pràctica el que el mestre José Ramos m’havia mostrat en Pontevedra, el Raku Obvara, una tècnica que domina aquest ceramista portuguès a la perfecció.

Les tres formem el grup Mans de dona i encara que cada una treballa en el seu taller, amb la seua pròpia  línia creativa, baix eixe nom, hem fet ja algunes exposicions per mostrar els nostres objectes ceràmics, que majoritàriament neixen d’aquestes trobades.

A mi personalment m’atrau més el treball escultòric, però el embruix del foc, les tècniques i els resultats tant sorprenents i inesperats, de vegades, fan que  aquests encontres, tinguen un atractiu tan especial com ho és la nostra amistat.

 Els resultats són espectaculars! ací teniu un vídeo del procés

Anna Coper, Ruty Benjamini,  i Jane Jermyn

també utilitzen aquesta tècnica.

Preparant-se per a les coccions

 Altres peces amb la tècnica tradicional

El patrimoni esborrat

Sempre hi ha expectació davant d’un llibre. En aquest cas, molta! Tinc davant el llibre El patrimoni esborrat de Rafael Requena Díez, de la Editorial Afers.

 

La portada és una taula de torn d’un obrador de Manises, enderrocat en el 2010.

Fotografiada per Teresa Santonja en 2009.

 

Catedràtic de dibuix, i escriptor, Requena, a més, és un estudiós de la ceràmica. Coautor amb Josep Pérez Camps de llibre Taulells de Manises 1900-1936 publicat pel Museu de Ceràmica de Manises.

També és autor del mural de ceràmica que presideix el IES Joan Fuster de Sueca, amb una imatge d’aquest assagista valencià, on les tonalitats de cobalt i els aforismes del propi Fuster donen la benvinguda als joves que allí estudien. Ací teniu un video del procés de creació del Mural Fuster. Amb ell també col·laboraren com assistents tècnics els ceramistes Rafael Sornosa i Vicent Gimeno.

 

Mural de més 900 peces instal·lat al IES Joan Fuster de Sueca.

 

Requena en aquest últim llibre sobre el desaparegut barri d’Obradors de Manises i la desaparició del patrimoni cultural, té la sort, merescuda, de comptar amb un pròleg de Gil-Manuel Hernández i un epíleg de Romà de la Calle.

 

En la introducció el propi autor ens diu:

La concentració de 700 any d’activitat artesana ininterrompuda i de tota la saviesa i experiència transferides simbòlicament al conjunt de tallers ceràmics aplegats en un punt geogràfic tan concís, mereixia una consideració més respectuosa – o alhora més intel·ligent- en una època en què la conservació del patrimoni històric, material i immaterial, és un paradigma consubstancial a la cultura de les societats desenvolupades.

Bé, vos deixe i seguisc llegint...

 

Maestros de la Cerámica, Ángel Garraza

Aquest divendres dia nou s’inaugurà en Muel, Saragossa l’exposició de Ángel Garraza i deu dels seus alumnes.

Tercer cicle de Maestros de la ceràmica y sus escuelas, els dos anteriors van ser dedicats a Enric Mestre i Arcadi Blasco.

Així que en la Sala Enrique Cook del Taller de Ceràmica de Muel podrem gaudir d’instal·lacions, escultures, projectes de land art i molt més...sobretot, el caliu que aquestos artistes li donaran al seu Mestre.

Imatges extretes de la seua pàgina web

Maestros de la cerámica y sus escuelas

Ángel Garraza

Bianca Trifall

Eukeni Callejo

Inés Gutiérrez

Iñaki Martínez

Jon Stone

Juan Fanlo

Maite Leyun

Maria José Rodríguez

Miren Mendizábal

Rosa Cortiella

Del 9 de novembre de 2012 al 24 de febrer de 2013

 

Sala Enrique Cook

Taller Escuela de Cerámica de Muel

 Carretera de Valencia, km 468

Muel (Zaragoza)

Inauguració a les 19,30h

Allí estarem!



Obvara - Raku de farinha

En el Curs Internacional de Pontevedra d'aquest any, José Ramos ens va sorprendre amb una tècnica que ell anomena Raku de farinha / Raku de harina, Obvara.

Aquest ceramista investiga amb la matèria primera, amb les formes, amb les coccions... Elabora sempre els seus esmalts a més de construir els seus propis forns. En Cerrado do Moinho a Portugal gaudeix d’un art tan mil·lenari com actual. La ceràmica!

José Ramos ens explica la tècnica del raku de farina 

Treu la peça del forn i la submergeix en farina amb aigua

Una o dues vegades

I després en aigua...

Les obres que van eixir del seu forn sense cap tipus d'esmalts ni òxids, son els resultat de la perseverança d'aquest artista portuguès.

Resultats espectaculars

En aquest enllaç teniu un vídeo creat per ell, on ensenya tot el procés de la cocció de Raku amb farina, anomenat Obvara. Una tècnica espectacular que mereix veure-la en directe.

Txaro Marañón

Txaro Marañón, artista convidada al XIX Curso Internacional de Cerámica Contemporánea a Pontevedra.

Ens va presentar el treball dels seus últims anys. Una sèrie, que ella titula, Tumores amigables. L’artista basca incorpora al seu treball ceràmic, el plàstic, un element que considera inert en contraposició amb la vida que te el material que utilitza habitualment, l’argila.

Utilitza tot tipus de plàstics, taps, botelles, trossos d’un assecador o d’una batedora...per això els anomena amigables. Son objectes que utilitzem habitualment.

Txaro ens va proporcionà tot tipus d’informació dels esmalts i tècniques que ella utilitza.

 

 Txaro treballant amb la laminadora

 Botelles de plàstic i taps.

 Vam estar molt atents veient el procés de les seves creacions

El forn carregat amb la pasta de paper 

 Sonia i Txaro, preparant la pasta de paper.

Hèlixs fetes amb pasta de paper per fer una instal·lació. 

 Visita a la tenda de la ceramista Mar Barral a Vilagarcía de Arousa

Bai Ming i la porcellana

Ha acabat el Curs Internacional de Ceràmica Contemporània a Pontevedra.

 

Fa deu dies que vaig tornar de Pontevedra. Les imatges que veieu ací son de Bai Ming,

Bai, ve de la Universitat de Belles Arts Tsinghua (清华大学) a Pequín, La Xina. Per a realitzar la seua obra utilitza porcellana, pigments i vidriats. També pinta, majoritàriament, sobre paper en grans dimensions.

En la següent entrada penjaré fotografies de l'altra artista convidada, Txaro Marañón

 Ens va fer demostracions d'escultura amb porcellana

 Utilitza el pinzell amb una mestria indepurable

Preparant els seus propis pigments

Bai Ming (白明), concep formes orgàniques a les seus escultures.

Embarraos

El món dels blocaires és encisador, trobes o descobreixes gent fantàstica. Som una gran família que estem sempre seguint els nostres moviments i compartint tot allò que el dia a dia ens fa arribar.

Però aquest camí també és dur, de vegades com ara, algun amic o amiga de xarxa ens deixa per un temps o, en altres, per sempre.

Aquesta entrada és un homenatge al bloc amic Embarraos que ens deixa una temporada, espere molt curta, i qui el duu, Rogelio Enríquez i la seua parella Almudena Lizana.

Vos ensenye la meua col·lecció d’arracades que cada any li comprava a la Fira Alternativa ací a València. En aquest enllaç una peça seua que tinc en la meu col·lecció particular.

Embarraos, torna aviat!

 

Descobrir a Arcadi Blasco

Dimecres, 2 de maig de 2012, a les 20:00 h.

Organitza: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert

Col·labora: MUBAG

Obra: Cercenador de dedos decisorios d'Arcadi Blasco

La conferència del cicle “Descubre una obra de arte en el MUBAG” del mes de maig, ens presentarà una obra del conegut ceramista i pintor alacantí Arcadi Blasco. Pronunciarà la conferència Emilio Soler Pascual, historiador i escriptor, col·laborador d'aquest Institut, i amic personal de l'artista.

 Gran mestre i millor amic, Pontevedra 2008

 Incansable, Arcadi a Pontevedra 2008

Al seu taller en la partida de Bonalba, 2011

Obra a descobrir:

Títol: Cercenador de dedos decisorios.

Tècnica: Acrílic sobre aglomerat. Assemblatge sobre ceràmica.

Mides: 71,50 x 96 cm.

Artista: Arcadi Blasco (Mutxamel, 1928)

Alacantí de Mutxamel, fill de sastre i brodadora, neix el 1928. En el seu actual retir de Bonalba, i sempre que pot, practica la recol·lecció de l'oliva, la mateixa que en el passat anava a parar al trull dels seus avis. Ben aviat la música es creua en el seu camí: ell diu que gràcies als ensenyaments de la seva germana. Arcadi, el 1942, ingressa al Seminari oriolà i arriba a obtenir per oposició la plaça d'organista. Però la carrera eclesiàstica no és el seu i el 1945 torna a casa. Madrid sembla ser la sortida vital per a un jove que anhela ser artista i cap a la capital dirigeix els seus passos al començament de 1947. Còpia als mestres del Prado per vendre'ls al Rastre i, sobretot, es matricula a l'Escola Superior de Belles Arts. La "mili" l'envia a València i allí continua els seus estudis a l'Acadèmia de Sant Carles. A El Paular, coneix a la qual seria la seva esposa, la ceramista Carme Perujo. Al poc, comença la seva col·laboració amb el mestre Vázquez Díaz.

El taller a Bonalba, el seu refugi
d’on surten totes les seues creacions

A partir d'aquest moment, tot succeeix a un ritme vertiginós: una beca de la Diputació alacantina li obre les portes de l'Acadèmia d'Espanya a Roma. És una experiència que el portarà pels camins de la ceràmica, especialment després de conèixer als artesans de Conca, de Sevilla, d 'Agost. Es muda a una nau de Madrid on instal·la un forn i comença a treballar amb José Luis Sánchez. I amb Canogar, Pablo Serrano, Juana Francés, Saura, Manuel Rivera, Vento o Hernández Mompó. Col·labora amb arquitectes i ompli de vidrieres els nous poblats agraris de mig Espanya. El 1959, Arcadi presenta a l'Ateneu madrileny seus quadres ceràmics, rebent unes crítiques entusiastes en elevar el fang a la suprema categoria artística.

Rere les seues següents exposicions, Arcadi ja ha obtingut un suport unànime a la seua obra. El suport definitiu arriba amb la seua participació en la XXXV Biennal de Venècia on mostra al món la seua ideologia i el seu bé fer. A partir d'aquest moment, les principals col·leccions artístiques poblen les seves parets amb les seues obres ceràmiques. Arcadi Blasco, premi Maisonnave de la Universitat d'Alacant i Premi de les Belles Arts de la Generalitat Valenciana, és un mutxameler que no ha renunciat mai a les seues idees artístiques ni als seus ideals de justícia i llibertat.

Cartell de la conferència

Conferenciant: Emilio Soler Pascual

Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Història Moderna per la Universitat d'Alacant. Ha estat director general de Cultura de la Generalitat Valenciana entre 1981 i 1992, així com diputat socialista a les Corts Valencianes durant tres legislatures, entre altres càrrecs públics.

Autor de diversos articles i llibres sobre la història dels viatges i els viatgers per Espanya, especialment entre els segles XVII al XIX. Ha col·laborat en diversos catàlegs sobre exposicions d'artistes alacantins, incloses les dues últimes d'Arcadi Blasco al Museu Universitari d'Alacant i a la Universitat d'Alcalá de Henares. El 1996 va començar a donar classes a la Universitat d'Alacant en el Departament d'Història Medieval i Moderna, atès que s'ha jubilat recentment. Entre els seus càrrecs acadèmics figura el haver estat Director de la Universitat Permanent i Director de la Seu Universitària d'Alacant.

Actualment és soci numerari de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València, pertany al Patronat de la Fundació del Museu Arqueològic Provincial (MARQ), és membre del Patronat de la Fundació Art Segle XX de "L'Assegurada", Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Hispanoamericana de Cadis, soci de la Societat Geogràfica Espanyola i col·laborador de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert en el Departament de Publicacions.

Text extret de la pàgina del Museu

 

Si voleu veure més informació d’Arcadi ací a El meu llogaret
Punxeu en aquestos enllaços:

Arcadi Blasco, Retrat 
Arcadi Blasco, Enhorabona! 
Arcadi Blasco, Homenatge 
Arcadi Blasco, El pescador