Taller de motlles

 

Ja fa uns dies, que vaig participar en un taller intensiu de motlles per a ceràmica, una de les moltes assignatures pendents que encara no habia pogut realitzar.

 

 

 

No volia deixar passar l'ocasió de mostrar algunes de les fotografies d'aquest curs.

 

 

El taller el va impartir, Alicia Díaz, guanyadora del Premi del públic de l'Alcora de 2013. El lloc, una antiga alqueria, ací a València. Les alumnes, una varietat geogràfica amb un mateix interés, la ceràmica!!!

Des d'ací, els envie una abraçada allà on estiguen: Mamen, Saragossa; Ana María, El Brasil; Pilar, Requena; Valentina, València; Cristina, Alacant; l'altra Cristina o siga jo, Aldaia i... la professora, Alicia, Vigo.

 

 

Un taller i una experiencia molt intensa, recomanable!!!

Penjolls de raku en microones

Acabe de rebre un regal!

 

 

Un d’aquests tres penjolls. Ja tenen nom... Mireia, Mònica i Cris.

 

Els ha fet el meu germà Aleix Guzman en un curs de ceràmica, Raku en microones. Encara no sé quin serà el meu, deixaré tria primer.

 

Estic impacient per estrenar-ho.

 

 

 

Forn de paper

 

El pròxim diumenge dia 28, Àngel Igual i Adolfo Giner realitzaran un taller-workshop que consistirà en la construcció i posterior cocció d’un forn de paper.

Es realitzaran diferents tècniques, fumats, ceràmiques negres, decoracions amb sals, treballs amb sigillates, pitfiring…

 

Forn de Paper

El forn de paper també anomenat kamigama, és una adaptació contemporània de les cremes primitives realitzades amb combustibles sòlids (llenya). El forn es construeix amb una base que facilite l'entrada d'aire, sobre aquests. Damunt d'aquesta base es col·loca un suport que sostindrà les peces i al voltant el combustible que pot ser fusta, carbó, serradures, paper, etc. Un cop tenim la càmera de combustió es construeix la carcassa que serà el forn en si, per això utilitzarem papers que continguin gran quantitat de caolí (per exemple paper de diari) i que siguin poroses. Aquest paper ho anirem banyant en barbotina, preferiblement xamotada, fins que obtinguem un gruix d'uns 6 centímetres. A qui també podrem afegir algun tipus de malla metàl·lica per obtenir més consistència al forn.

Per a la cocció cal posar el foc molt lentament, gairebé a l'exterior de la creu, gradualment es van temperant les peces. Donen bon resultat el gres, però es pot fer servir qualsevol pasta i encara que es poden coure peces esmaltades donen millors resultats els brunyits o les sigillates. Les coccions solen arribar pràcticament a 1000 ºC, i atès que en la cocció se succeeixen les diferents atmosferes (oxidant, neutra i reductora) aquests forns ens permeten realitzar diferents tipus de coccions simultànies com són fumats, ceràmiques negres, decoracions amb sals, treballs amb sigillates, pitfiring, etc.

Durant el taller els alumnes treballen la decoració de les peces per diferents mètodes, porten una cocció i se'ls explica el funcionament d'aquesta tècnica i dels processos i reaccions que ocorren en el forn.

Al finalitzar el taller es realitza una valoració del mateix, contemplant tots els aspectes del procés d'Ensenyament / Aprenentatge; aquesta avaluació repercuteix en la planificació dels experiments proposats pels grups.

Àngel Igual / Adolfo Giner

 

Base del forn, es pot fer amb qualsevol tipus de maó,
però és millor refractari per si hi ha trencaments.

 

Col·locació de les peces (les galledes són
per fer diferents atmosferes).

 

Col·locant paper amb fang (barbotina)
sobre el volum que serà el forn.

 

Un cop feta la carcassa paper s'encén el forn.

 

Ja ha acabat ara només falta netejar les peces.

 

 

Construcción y cocción en horno de papel
A les 8.30h (duració aproximada 9h)

Diumenge 28 d'abril 2013

Lloc: Plaça Rei En Jaume de Vila-real (Castelló)

Professors: Adolfo Giner, Ángel Igual

Més informació: aigualigual@yahoo.es tel.615824548

 

Les fotografies pertanyen a Adolfo Giner i Ángel Igual

 

 

 

Manolo Valdés en l'Almodí

Ja fa unes setmanes vaig conèixer a un grup fantàstic. Realitzàvem un seminari, ací a València, organitzat per AVCA Associació Valenciana de Crítics d’Art i baix el títol Els espais alternatius: Nous escenaris i arquitectures per l’exposició. Dirigit per Maite Ibáñez que ens va aportar noves idees i molta documentació.

Però en aquesta entrada sols vos mostraré les fotografies que vaig fer en l’Almodí on visitarem l’exposició Manolo Valdés en les col·leccions privades i que es podrà veure fins el 31 de març de 2013.

 

 

Aquesta altra fotografia la vaig fer en el Centre del Carme, en la sala on l’artista Mira Bernabeu exposa el seu treball Síntomas de la Representación.

 

 

En la fotografia els meus companys/es del seminari:

Jorge Martínez Alcaide, Vicente Greus, Leandro Gutiérrez, Laura Núñez, Maite Ibáñez, Gemma Unió Miralles, Ximo Ortega Garrido, Irene Grau,  Daniel Tomás Marquina i jo darrere de la càmera.

 

Manolo Valdés en les col·leccions privades

ALMODÍ

Plaça de Sant Lluís Bertran, 1
46001 València

 

 

Obvara - Raku de farinha

En el Curs Internacional de Pontevedra d'aquest any, José Ramos ens va sorprendre amb una tècnica que ell anomena Raku de farinha / Raku de harina, Obvara.

Aquest ceramista investiga amb la matèria primera, amb les formes, amb les coccions... Elabora sempre els seus esmalts a més de construir els seus propis forns. En Cerrado do Moinho a Portugal gaudeix d’un art tan mil·lenari com actual. La ceràmica!

José Ramos ens explica la tècnica del raku de farina 

Treu la peça del forn i la submergeix en farina amb aigua

Una o dues vegades

I després en aigua...

Les obres que van eixir del seu forn sense cap tipus d'esmalts ni òxids, son els resultat de la perseverança d'aquest artista portuguès.

Resultats espectaculars

En aquest enllaç teniu un vídeo creat per ell, on ensenya tot el procés de la cocció de Raku amb farina, anomenat Obvara. Una tècnica espectacular que mereix veure-la en directe.

Txaro Marañón

Txaro Marañón, artista convidada al XIX Curso Internacional de Cerámica Contemporánea a Pontevedra.

Ens va presentar el treball dels seus últims anys. Una sèrie, que ella titula, Tumores amigables. L’artista basca incorpora al seu treball ceràmic, el plàstic, un element que considera inert en contraposició amb la vida que te el material que utilitza habitualment, l’argila.

Utilitza tot tipus de plàstics, taps, botelles, trossos d’un assecador o d’una batedora...per això els anomena amigables. Son objectes que utilitzem habitualment.

Txaro ens va proporcionà tot tipus d’informació dels esmalts i tècniques que ella utilitza.

 

 Txaro treballant amb la laminadora

 Botelles de plàstic i taps.

 Vam estar molt atents veient el procés de les seves creacions

El forn carregat amb la pasta de paper 

 Sonia i Txaro, preparant la pasta de paper.

Hèlixs fetes amb pasta de paper per fer una instal·lació. 

 Visita a la tenda de la ceramista Mar Barral a Vilagarcía de Arousa