Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mutxamel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mutxamel. Mostrar tots els missatges

Exposició homenatge a Arcadi Blasco

 
Aquest matí en el  Claustre Gòtic del Centre del Carme, aquí a València, amb la col·laboració del MUA (Museu de la Universitat d'Alacant) s'ha homenatjat al artista Arcadi Blasco.
 



A l'acte han assistit la filla Sara Blasco, el Vicerector de Cultura de la Universitat d'Alacant Carles Cortés, el ceramista Enric Mestre ... i un grup d'amics i amigues d'Arcadi, al que mai oblidarem.
 



 

Arcadi Blasco, t'estimem!

Arcadi, bon viatge..
 
Les seues cendres dins d'un atuell de fang. Com ell haguera volgut i acompany
dels poemes, Viatge a Itaca i Vientos del pueblo me llevan.
 
ITACA
Cuando emprendas tu viaje a Itaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.
no temas a los lestrigones ni a los cíclopes,
ni al colérico posidón,
seres tales jamás hallarás en tu camino,
si tu pensar es elevado, si selecta
es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo.
Ni a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al salvaje Posidón encontrarás,
si no lo llevas dentro de tu alma,
si no los yergue tu alma ante tí.
Pide que el camino sea largo.
Que sean muchas las mañanas de verano
en que llegues -¡con qué placer y alegría!-
a puertos antes nunca vistos.
Detente en los emporios de Fenicia
y hazte con hermosas mercancías,
nacar y coral, ámbar y ébano
y toda suerte de perfumes voluptuosos,
cuantos más abundantes perfumes voluptuosos puedas.
Ve a muchas ciudades egipcias
a aprender de sus sabios.
Ten siempre a Itaca en tu pensamiento.
Tu llegada allí es tu destino.
Mas no apresures nunca el viaje.
mejor que dure muchos años
y atracar, viejo ya, en la isla,
enriquecido de cuanto ganaste en el camino
sin aguardar a que Itaca te enriquezca.
Itaca te brindó tan hermoso viaje.
Sin ella no habrías emprendido el camino.
Pero no tiene ya nada que darte.
Aunque la halles pobre, Itaca no te ha engañado.
Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia,
entenderás ya qué significan las Itacas.
Constantin Cavafis
 
 Acompanyat d'un retra que li va fer el seu amic Javier Lorenzo i
les fotografies
dels que ell més estimava, la seua familia.
Vientos del pueblo me llevan
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.
Los bueyes doblan la frente,
impotentemente mansa,
delante de los castigos:
los leones la levantan
y al mismo tiempo castigan
con su clamorosa zarpa.
No soy un de pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimientos de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.
¿Quién habló de echar un yugo
sobre el cuello de esta raza?
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?
Asturianos de braveza,
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha,
reyes de la minería,
señores de la labranza,
hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada:
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.
Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra;
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.
La agonía de los bueyes
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.
Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.
Miguel Hernández

Arcadi Blasco


 
Tots els que el coneguérem hem aprés a estimar la vida.
 
Aquesta fotografia, és la que més m'agrada,
la vaig fer el 2008 a Pontevedra
 
Les mans d’Arcadi han escrit, amb el llenguatge plàstic de l’argila, els seus desitjos, les seues il·lusions... Nosaltres els seus deixebles hem de continuar la tasca començada per el Gran Mestre.
Un artista compromés, humil i generós. Compromés perquè fins el últim alé ha lluitat sempre per la causa en la que ell creia, sempre fou crític amb allò que considerava injust. Humil perquè la seua vida senzilla no concordava amb el valor artístic de la seua obra i la seua vàlua humana.  I generós,  amb tots nosaltres, perquè moltes institucions tenen obra donada per ell de la podem gaudir, i a més, ens deixa un llegat molt valuós també donat al municipi de Mutxamel i que podrem contemplar en el futur Museu Arcadi Blasco.
 
Un Gran Mestre i un gran amic
 
La seua generositat era en tots els àmbits, ara fa dos anys per al col·lectiu La Pasta li vaig demanar un text per al catàleg que ens va fer el Museu d’Onda i ell desinteressadament em va enviar al cap de dos dies un text preciós i encoratjador. Vos deixe el últim paràgraf que avui he tingut plaer de tornar a llegir.
Es va teixint el teixit i s'apropa el dia en que la ceràmica sigui una expressió plàstica capaç com cap altra, de totes les possibilitats que pot donar esta transformació dels materials. la forma i el color  en l'espai, amb l’espontaneïtat de la pintura, sense la seva ficció; la rotunditat de l’escultura més el concepte espacial de l'arquitectura, el buit. I amb la màgia afegida del foc dominant.
Vos desitge el millor per a un futur brillant.
 
Arcadi Blasco
Gràcies Arcadi
 
Aquest llogaret ha parlat d'ell en moltes ocasions:
 

Descobrir a Arcadi Blasco


Dimecres, 2 de maig de 2012, a les 20:00 h.


Col·labora: MUBAG

Obra: Cercenador de dedos decisorios d'Arcadi Blasco

La conferència del cicle “Descubre una obra de arte en el MUBAG” del mes de maig, ens presentarà una obra del conegut ceramista i pintor alacantí Arcadi Blasco. Pronunciarà la conferència Emilio Soler Pascual, historiador i escriptor, col·laborador d'aquest Institut, i amic personal de l'artista.

 Gran mestre i millor amic, Pontevedra 2008


 Incansable, Arcadi a Pontevedra 2008

Al seu taller en la partida de Bonalba, 2011

Obra a descobrir:
Títol: Cercenador de dedos decisorios.
Tècnica: Acrílic sobre aglomerat. Assemblatge sobre ceràmica.
Mides: 71,50 x 96 cm.

Artista: Arcadi Blasco (Mutxamel, 1928)

Alacantí de Mutxamel, fill de sastre i brodadora, neix el 1928. En el seu actual retir de Bonalba, i sempre que pot, practica la recol·lecció de l'oliva, la mateixa que en el passat anava a parar al trull dels seus avis. Ben aviat la música es creua en el seu camí: ell diu que gràcies als ensenyaments de la seva germana. Arcadi, el 1942, ingressa al Seminari oriolà i arriba a obtenir per oposició la plaça d'organista. Però la carrera eclesiàstica no és el seu i el 1945 torna a casa. Madrid sembla ser la sortida vital per a un jove que anhela ser artista i cap a la capital dirigeix els seus passos al començament de 1947. Còpia als mestres del Prado per vendre'ls al Rastre i, sobretot, es matricula a l'Escola Superior de Belles Arts. La "mili" l'envia a València i allí continua els seus estudis a l'Acadèmia de Sant Carles. A El Paular, coneix a la qual seria la seva esposa, la ceramista Carme Perujo. Al poc, comença la seva col·laboració amb el mestre Vázquez Díaz.



El taller a Bonalba, el seu refugi
d’on surten totes les seues creacions

A partir d'aquest moment, tot succeeix a un ritme vertiginós: una beca de la Diputació alacantina li obre les portes de l'Acadèmia d'Espanya a Roma. És una experiència que el portarà pels camins de la ceràmica, especialment després de conèixer als artesans de Conca, de Sevilla, d 'Agost. Es muda a una nau de Madrid on instal·la un forn i comença a treballar amb José Luis Sánchez. I amb Canogar, Pablo Serrano, Juana Francés, Saura, Manuel Rivera, Vento o Hernández Mompó. Col·labora amb arquitectes i ompli de vidrieres els nous poblats agraris de mig Espanya. El 1959, Arcadi presenta a l'Ateneu madrileny seus quadres ceràmics, rebent unes crítiques entusiastes en elevar el fang a la suprema categoria artística.

Rere les seues següents exposicions, Arcadi ja ha obtingut un suport unànime a la seua obra. El suport definitiu arriba amb la seua participació en la XXXV Biennal de Venècia on mostra al món la seua ideologia i el seu bé fer. A partir d'aquest moment, les principals col·leccions artístiques poblen les seves parets amb les seues obres ceràmiques. Arcadi Blasco, premi Maisonnave de la Universitat d'Alacant i Premi de les Belles Arts de la Generalitat Valenciana, és un mutxameler que no ha renunciat mai a les seues idees artístiques ni als seus ideals de justícia i llibertat.

Cartell de la conferència

Conferenciant: Emilio Soler Pascual

Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Història Moderna per la Universitat d'Alacant. Ha estat director general de Cultura de la Generalitat Valenciana entre 1981 i 1992, així com diputat socialista a les Corts Valencianes durant tres legislatures, entre altres càrrecs públics.

Autor de diversos articles i llibres sobre la història dels viatges i els viatgers per Espanya, especialment entre els segles XVII al XIX. Ha col·laborat en diversos catàlegs sobre exposicions d'artistes alacantins, incloses les dues últimes d'Arcadi Blasco al Museu Universitari d'Alacant i a la Universitat d'Alcalá de Henares. El 1996 va començar a donar classes a la Universitat d'Alacant en el Departament d'Història Medieval i Moderna, atès que s'ha jubilat recentment. Entre els seus càrrecs acadèmics figura el haver estat Director de la Universitat Permanent i Director de la Seu Universitària d'Alacant.

Actualment és soci numerari de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València, pertany al Patronat de la Fundació del Museu Arqueològic Provincial (MARQ), és membre del Patronat de la Fundació Art Segle XX de "L'Assegurada", Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Hispanoamericana de Cadis, soci de la Societat Geogràfica Espanyola i col·laborador de l'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert en el Departament de Publicacions.

Text extret de la pàgina del Museu
 
Si voleu veure més informació d’Arcadi ací a El meu llogaret
Punxeu en aquestos enllaços:

Arcadi Blasco, Retrat 
Arcadi Blasco, Enhorabona! 
Arcadi Blasco, Homenatge 
Arcadi Blasco, El pescador 

Arcadi Blasco. Enhorabona!

L’obra Monumento al pescador, és una de les més emblemàtiques d’Arcadi Blasco. Situada a El Campello, consta de dues parts: Timón, un element en la terra i, Proa, un espigó que emergeix del mar.


Arcadi Blasco a Pontevedra


Els artistes hem d’estar d’enhorabona, una sentencia pionera en defensa del dret d’autor dels artistes visuals a donat la raó Arcadi Blasco. Davant la deixadesa i abandonament de l’escultura, l’Audiència Provincial d’Alacant ha mostrat sensibilitat cap a l’art i la cultura, i ha fet justícia obligant a reparar els desperfectes i ubicar La Proa, element afectat, on correspon dins del mar, com el autor va concebre l’obra.


PROA fora del mar. fotografia de Rafa Arjones


Agrair a la Fundación Arte y Derecho i al VEGAP que són les institucions que han estat al costat d’Arcadi en tot aquest procés. I a Arcadi agrair-li el seu amor per la cultura i per el art, la seua passió per la ceràmica, i sobre tot la seua lluita com a persona defensant els seus ideals, sense descans!

Ací teneiu més informació de premsa d’aquesta resolució.


El Pais

"El pescador" d'Arcadi Blasco

Obra d'Arcadi Blasco

Llegint la premsa, trobe en la secció de Cultura que ja han celebrat el judici contra l’ajuntament del Campello per la falta de conservació i abandonament de l’obra “El pescador” d’Arcadi Blasco, artista nascut a Mutxamel, Alacant, 1928.


Treballant en un mural a Pontevedra

Cal destacar de la seua trajectòria: El Premi d’Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana en 2005. IV Premi Maisonnave de la Universitat d’Alacant. Assessor per a les Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura. Membre de la Acadèmia Internacional de la Ceràmica. Patronat de d’Institut de Cultura Juan Gil Albert. Patronat del Museu Municipal Eusebi Sempere i un llarg etc. que ací al post, no em cabrien.
La sua obra, nombrosa, d'escultures, murals i instal·lacions, l'acrediten com artista, i els seus amics, més nombrosos encara, ho fan com a persona. Perquè Arcadi és... d'una humanitat sorprenent!


Arcadi Blasco

En quin país ocorren coses com aquesta? Que sigui el propi artista el que demane el seguiment i vigilància que tota obra d’art mereix.

Part de l'escultura de "El Pescador" quan va ser instal·lada. Ara està fora del aigua.

Si voleu tindre més informació, ací hi ha uns enllaços.
El Pais
Diario Información
Las Provincias
ABC

Homenatge a Arcadi Blasco

Ara ja tinc imatges per compartir amb tots vosaltres de l’homenatge que divendres passat va fer la Universitat d’Alacant i el Ajuntament de Mutxamel a aquest artista internacional que és Arcadi Blasco.


Els dibuixos d'Arcadi Blasco


Adrià Carrillo, Ángeles Cáceres, Josefina Bueno, Arcadi Blasco,
Asunción Llorens , Pere Miquel Campos i Josep V. Forcadell



Adrià Carrillo, Ángeles Cáceres, Josefina Bueno i Arcadi Blasco



El públic va omplir la Sala, entre ells el fill d'Arcadi


Un acte molt emocionant on els alumnes del taller de ceràmica del col·legi Manuel Antón, conclogueren la nit.

Si punxeu ací hi ha mes informació del mural que dirigit per Arcadi i amb col·laboració de Pere Torres, director del Centre, va sortir de les mans d’aquests joves artistes.

La coral del col·legi Manuel Antón



Cartell que regalaren els alumnes al Mestre

Arcadi Blasco: Retrat

Arcadi Blasco: Retrat

Demà divendres podrem gaudir a Mutxamel de la presentació del llibre Arcadi Blasco: Retrat. De l’escriptor Pere Miquel Campos.


A l'Acte, acompanyaran a l’artista:

-Pere Miquel Campos, escriptor i periodista
-Ángeles Cáceres, escriptora y periodista,
-Josefina Bueno, vicerectora de la UA,
-Josep V. Forcadell, director del SPV de la UA,
-Asunción Llorens, alcaldessa
-Adrià Carrillo, regidor de Cultura

i... espere que tots nosaltres!!!


26 de febrer a les 20 hores
Lloc: Casa de la Cultura
C/ Ramón y Cajal, s/n
Mutxamel
Tel. 965956314
casadelacultura@mutxamel.org


Vos deixe unes fotografies del Pazo da Cultura de Pontevedra on desprès d’una estada per Xile, Arcadi realitzà un curs d’una setmana intensa i demostra, a més de la seua pedagogia, la humanitat que el caracteritza.



Xela Area, Theodora Chorafas i Arcadi Blasco


Arcadi Blasco, Theodora Chorafas i Juan Granados