Arcadi Blasco


 
Tots els que el coneguérem hem aprés a estimar la vida.
 
Aquesta fotografia, és la que més m'agrada,
la vaig fer el 2008 a Pontevedra
 
Les mans d’Arcadi han escrit, amb el llenguatge plàstic de l’argila, els seus desitjos, les seues il·lusions... Nosaltres els seus deixebles hem de continuar la tasca començada per el Gran Mestre.
Un artista compromés, humil i generós. Compromés perquè fins el últim alé ha lluitat sempre per la causa en la que ell creia, sempre fou crític amb allò que considerava injust. Humil perquè la seua vida senzilla no concordava amb el valor artístic de la seua obra i la seua vàlua humana.  I generós,  amb tots nosaltres, perquè moltes institucions tenen obra donada per ell de la podem gaudir, i a més, ens deixa un llegat molt valuós també donat al municipi de Mutxamel i que podrem contemplar en el futur Museu Arcadi Blasco.
 
Un Gran Mestre i un gran amic
 
La seua generositat era en tots els àmbits, ara fa dos anys per al col·lectiu La Pasta li vaig demanar un text per al catàleg que ens va fer el Museu d’Onda i ell desinteressadament em va enviar al cap de dos dies un text preciós i encoratjador. Vos deixe el últim paràgraf que avui he tingut plaer de tornar a llegir.
Es va teixint el teixit i s'apropa el dia en que la ceràmica sigui una expressió plàstica capaç com cap altra, de totes les possibilitats que pot donar esta transformació dels materials. la forma i el color  en l'espai, amb l’espontaneïtat de la pintura, sense la seva ficció; la rotunditat de l’escultura més el concepte espacial de l'arquitectura, el buit. I amb la màgia afegida del foc dominant.
Vos desitge el millor per a un futur brillant.
 
Arcadi Blasco
Gràcies Arcadi
 
Aquest llogaret ha parlat d'ell en moltes ocasions: