Tots els que el coneguérem hem aprés a estimar la vida.
Aquesta fotografia, és la que més m'agrada,
la vaig fer el 2008 a Pontevedra
la vaig fer el 2008 a Pontevedra
Les mans d’Arcadi han escrit, amb el llenguatge plàstic de l’argila,
els seus desitjos, les seues il·lusions... Nosaltres els seus deixebles hem de
continuar la tasca començada per el Gran Mestre.
Un artista compromés, humil i generós. Compromés perquè fins
el últim alé ha lluitat sempre per la causa en la que ell creia, sempre fou
crític amb allò que considerava injust. Humil perquè la seua vida senzilla no
concordava amb el valor artístic de la seua obra i la seua vàlua humana. I generós, amb tots nosaltres, perquè moltes institucions
tenen obra donada per ell de la podem gaudir, i a més, ens deixa un llegat molt
valuós també donat al municipi de Mutxamel i que podrem contemplar en el futur
Museu Arcadi Blasco.
Un Gran Mestre i un gran amic
La seua generositat era en tots els àmbits, ara fa dos anys per
al col·lectiu La Pasta li vaig demanar un text per al catàleg que ens va fer el
Museu d’Onda i ell desinteressadament em va enviar al cap de dos dies un text preciós
i encoratjador. Vos deixe el últim paràgraf que avui he tingut plaer de tornar
a llegir.
Es va teixint el teixit i s'apropa el dia en que la ceràmica
sigui una expressió plàstica capaç com cap altra, de totes les possibilitats
que pot donar esta transformació dels materials. la forma i el color en l'espai, amb l’espontaneïtat de la
pintura, sense la seva ficció; la rotunditat de l’escultura més el concepte
espacial de l'arquitectura, el buit. I amb la màgia afegida del foc dominant.
Vos desitge el millor per a un futur brillant.
Arcadi Blasco
Gràcies Arcadi
Aquest llogaret ha parlat d'ell en moltes ocasions:
