Galeria del Palau

 
El divendres passat vaig presentar les meues criatures en la Galeria del Palau ací a València.
 
Juntes
 
Trinidad Hernández, directora de la Galeria, em va convidar a participar en l’exposició col·lectiva que baix el títol Molts però ben avinguts va reunir a un grup d’artistes amb propostes tan diverses como llenguatges hi han dins del món de l’art.
 
Fugida

 
Dins d’una capsa
 
Ací vos deixe algunes imatges de la meua obra i en quan tinga fotografies de la resta dels altes artistes les penjaré en aquestes pàgines.

 
Contruccions
 
 Artistes participants:
Amparo Almela - Bartolomé Ferrando
Carmen Sánchez Oroquieta - Conxa de Soto
Cristina Guzman Traver - Decases
Dilena Díaz - Eva García Garzerá
F. Martí Rom - Fernando Barqué
Fuencisla Francés - H. D. Zingraff
Joan Paton - Juan Diego Miguel
Lola Más - Lucía Hervás
Mariona Brines - Matilde Alonso
Miquel Simó - Paco Munyoç
Paqui Revert - Pascual Tarazona
Pasqual Gomes - Pilar Blat
Pilar García - Rafael Hernández
Sendra Lull - Silvina Berenguer
Teresa Herrera Corduente
 
Muchos, pero bien avenidos
GALERÍA DEL PALAU
Carrer del Palau, 10 València
Tel 963917248
De dilluns a divendres 18 a 21h
Dissabtes cita prèvia
 

Reis Lliberós - Imaginària 2013

 
Vaig coneixer a Reis ara fa gairebé deu anys, en la mateixa galeria  on inaugurarà divendres que ve la seua delicada obra. En aquella ocasió i baix el títol Dones vaig tindre la sort de compartir espai amb una de les persona que més admire.
 
 

Les fotografies de Reis Lliberós pateixen de vocació literària. Les imatges, metàfores silencioses, conviuen amb les paraules i els objectes retrobats, buscant emmarcar-se en les exposicions-poemari “El món com una poma” (1999), “La matèria i l’esperit del bes” (2004), “Cada gota d’aigua té el seu lloc on caure” (2004), “I si ... fem un si” (2007) o “El meu jersei de llana” (2011).

 
Proposta d’un viatge fotogràfic a través dels núvols i el paper. L’itinerari s’escriu en una carta que, condemnada a no arribar a la seua destinació, revela desitjos i incerteses:...”Espere que les meues paraules sobrevisquen al vent i a l’aigua, i que la intensitat d’una abraçada traspaperada no provoque el naufragi de la meua carta, ni la seua pèrdua entre els núvols”.


 
Aquesta exposició fotogràfica dins del cicle Imaginaria 2013 que enguany compleix una dècada es realitza en la Nit de l’Art a Castelló de la Plana, serà una nit màgica com màgic és el món de l’Art.


IMAGINÀRIA2013
Naugragi d’una carta
REIS LLIBERÓS
Del 10 de maig al 15 de juny 2013
 
PictogramaLlibreria d’Imatge / Sala d’Art
Plaça Muralla Liberal, 1
Castelló de la Plana
Tel. 607488839
 
Inauguració 10 de maig a les 20h
 
ORAGANITZA: UNIVERSITAT JAUME I - UJI
COL.LABOREN:
Agrupació Fotogràfica - Associació Cultural
L’Art de la Llum - L’Ham Visual
Agrupació Fotogràfica - Café de Flandes
Sarthou Carreres - Collblanc Espai d’Art
Agrupación Fotográfica Segorbe
 Digital Media Arts Consultants
Escola d’Art i Superior de Disseny de Castelló
Ajuntament de Benicàssim - Fundació Caixa Vinaròs
Ajuntament de Morella - Galeria Cànem
Ajuntament d’Orpesa – Naturhiscope
Galeria Zona de Artes Visuales
Ajuntament d’Onda -Ajuntament de Benicarló    
INSPAI. Centre de la Imatge de la Diputació de Girona
Ajuntament de Sagunt - Obturados -
Estudio de Fotografia -
Ayuntamiento de Segorbe
Ajuntament de Vila-real - Photon Festival
Pictograma Llibreria d’Imatge / Sala d’art
Ajuntament de Vinaròs - Pub Terra
Ajuntament de Vistabella

 
L'autora de les fotografies: Reis Lliberós Monfort


 

Forn de paper

 
El pròxim diumenge dia 28, Àngel Igual i Adolfo Giner realitzaran un taller-workshop que consistirà en la construcció i posterior cocció d’un forn de paper.
Es realitzaran diferents tècniques, fumats, ceràmiques negres, decoracions amb sals, treballs amb sigillates, pitfiring…
 


Forn de Paper
El forn de paper també anomenat kamigama, és una adaptació contemporània de les cremes primitives realitzades amb combustibles sòlids (llenya). El forn es construeix amb una base que facilite l'entrada d'aire, sobre aquests. Damunt d'aquesta base es col·loca un suport que sostindrà les peces i al voltant el combustible que pot ser fusta, carbó, serradures, paper, etc. Un cop tenim la càmera de combustió es construeix la carcassa que serà el forn en si, per això utilitzarem papers que continguin gran quantitat de caolí (per exemple paper de diari) i que siguin poroses. Aquest paper ho anirem banyant en barbotina, preferiblement xamotada, fins que obtinguem un gruix d'uns 6 centímetres. A qui també podrem afegir algun tipus de malla metàl·lica per obtenir més consistència al forn.
Per a la cocció cal posar el foc molt lentament, gairebé a l'exterior de la creu, gradualment es van temperant les peces. Donen bon resultat el gres, però es pot fer servir qualsevol pasta i encara que es poden coure peces esmaltades donen millors resultats els brunyits o les sigillates. Les coccions solen arribar pràcticament a 1000 ºC, i atès que en la cocció se succeeixen les diferents atmosferes (oxidant, neutra i reductora) aquests forns ens permeten realitzar diferents tipus de coccions simultànies com són fumats, ceràmiques negres, decoracions amb sals, treballs amb sigillates, pitfiring, etc.
Durant el taller els alumnes treballen la decoració de les peces per diferents mètodes, porten una cocció i se'ls explica el funcionament d'aquesta tècnica i dels processos i reaccions que ocorren en el forn.
Al finalitzar el taller es realitza una valoració del mateix, contemplant tots els aspectes del procés d'Ensenyament / Aprenentatge; aquesta avaluació repercuteix en la planificació dels experiments proposats pels grups.
Àngel Igual / Adolfo Giner
 



Base del forn, es pot fer amb qualsevol tipus de maó,
però és millor refractari per si hi ha trencaments.

 


Col·locació de les peces (les galledes són
per fer diferents atmosferes).
 



Col·locant paper amb fang (barbotina)
sobre el volum que serà el forn.
 


Un cop feta la carcassa paper s'encén el forn.
 
Ja ha acabat ara només falta netejar les peces.
 
 
Construcción y cocción en horno de papel
A les 8.30h (duració aproximada 9h)
Diumenge 28 d'abril 2013



Lloc: Plaça Rei En Jaume de Vila-real (Castelló)

Més informació: aigualigual@yahoo.es tel.615824548

 

Les fotografies pertanyen a Adolfo Giner i Ángel Igual


 
 
 

CAXIGUEIRO, A contorna das palabras

Daniel Caxigueiro artista compromès amb la societat i amb el seu temps té una dilatada trajectòria on es pot comprovar que amb la plasticitat dels diferents materials amb els que treballa sempre té un discurs reivindicatiu o de protesta.
Tot i ser l’argila la matèria que més utilitza, es mou en qualsevol altre material que crega convenient per a realitzar les seues creacions.
 


 
 En aquesta ocasió la mostra “A contorna das palabras” presenta més de vint treballs en diferents suports com fotografia, escultura, dibuix o instal·lacions.
 

 
...Obres com "O libro de Tifariti", en la qual fa referència a la situació prolongada dels habitants sahrauís en terra de ningú, estableixen una relació amb els seus primers treballs ja esmentats de " A linguaxe da memoria ".
La pèrdua de les cultures minoritàries s'ha convertit un dels discursos habituals de Caxigueiro, un artista compromès que incideix en tot el que suposa la desaparició o deteriorament dels valors fonamentals de l'home. Obres com "Natureza morta" i " O libro das polas " suggereixen la degradació del medi geogràfic, altres com " O libro das palabras ", "O libro dos paxaros " i "O libro do silencio", fan referència a l'idioma gallec i l'oblit de moltes de les seves paraules que s'utilitzaven no fa massa temps i que ara han perdut la seva referència i significat...
text d'Antonio García Moreno
 
CAXIGUEIRO
A contorna das palabras
C/ Emilia Pardo Bazán, 3-bajo derecha
15005 La Coruña
pardobazantres@gmail.com
Tel 617326094
Del 5 al 30 d’abril 2013
Inauguració divendres 5 d’abril 2013
 
 

Arcadi Blasco, t'estimem!

Arcadi, bon viatge..
 
Les seues cendres dins d'un atuell de fang. Com ell haguera volgut i acompany
dels poemes, Viatge a Itaca i Vientos del pueblo me llevan.
 
ITACA
Cuando emprendas tu viaje a Itaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.
no temas a los lestrigones ni a los cíclopes,
ni al colérico posidón,
seres tales jamás hallarás en tu camino,
si tu pensar es elevado, si selecta
es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo.
Ni a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al salvaje Posidón encontrarás,
si no lo llevas dentro de tu alma,
si no los yergue tu alma ante tí.
Pide que el camino sea largo.
Que sean muchas las mañanas de verano
en que llegues -¡con qué placer y alegría!-
a puertos antes nunca vistos.
Detente en los emporios de Fenicia
y hazte con hermosas mercancías,
nacar y coral, ámbar y ébano
y toda suerte de perfumes voluptuosos,
cuantos más abundantes perfumes voluptuosos puedas.
Ve a muchas ciudades egipcias
a aprender de sus sabios.
Ten siempre a Itaca en tu pensamiento.
Tu llegada allí es tu destino.
Mas no apresures nunca el viaje.
mejor que dure muchos años
y atracar, viejo ya, en la isla,
enriquecido de cuanto ganaste en el camino
sin aguardar a que Itaca te enriquezca.
Itaca te brindó tan hermoso viaje.
Sin ella no habrías emprendido el camino.
Pero no tiene ya nada que darte.
Aunque la halles pobre, Itaca no te ha engañado.
Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia,
entenderás ya qué significan las Itacas.
Constantin Cavafis
 
 Acompanyat d'un retra que li va fer el seu amic Javier Lorenzo i
les fotografies
dels que ell més estimava, la seua familia.
Vientos del pueblo me llevan
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.
Los bueyes doblan la frente,
impotentemente mansa,
delante de los castigos:
los leones la levantan
y al mismo tiempo castigan
con su clamorosa zarpa.
No soy un de pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimientos de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.
¿Quién habló de echar un yugo
sobre el cuello de esta raza?
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?
Asturianos de braveza,
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha,
reyes de la minería,
señores de la labranza,
hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada:
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.
Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra;
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.
La agonía de los bueyes
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.
Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.
Miguel Hernández