Arcadi Blasco, t'estimem!

Arcadi, bon viatge..
 
Les seues cendres dins d'un atuell de fang. Com ell haguera volgut i acompany
dels poemes, Viatge a Itaca i Vientos del pueblo me llevan.
 
ITACA
Cuando emprendas tu viaje a Itaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.
no temas a los lestrigones ni a los cíclopes,
ni al colérico posidón,
seres tales jamás hallarás en tu camino,
si tu pensar es elevado, si selecta
es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo.
Ni a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al salvaje Posidón encontrarás,
si no lo llevas dentro de tu alma,
si no los yergue tu alma ante tí.
Pide que el camino sea largo.
Que sean muchas las mañanas de verano
en que llegues -¡con qué placer y alegría!-
a puertos antes nunca vistos.
Detente en los emporios de Fenicia
y hazte con hermosas mercancías,
nacar y coral, ámbar y ébano
y toda suerte de perfumes voluptuosos,
cuantos más abundantes perfumes voluptuosos puedas.
Ve a muchas ciudades egipcias
a aprender de sus sabios.
Ten siempre a Itaca en tu pensamiento.
Tu llegada allí es tu destino.
Mas no apresures nunca el viaje.
mejor que dure muchos años
y atracar, viejo ya, en la isla,
enriquecido de cuanto ganaste en el camino
sin aguardar a que Itaca te enriquezca.
Itaca te brindó tan hermoso viaje.
Sin ella no habrías emprendido el camino.
Pero no tiene ya nada que darte.
Aunque la halles pobre, Itaca no te ha engañado.
Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia,
entenderás ya qué significan las Itacas.
Constantin Cavafis
 
 Acompanyat d'un retra que li va fer el seu amic Javier Lorenzo i
les fotografies
dels que ell més estimava, la seua familia.
Vientos del pueblo me llevan
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.
Los bueyes doblan la frente,
impotentemente mansa,
delante de los castigos:
los leones la levantan
y al mismo tiempo castigan
con su clamorosa zarpa.
No soy un de pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimientos de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.
¿Quién habló de echar un yugo
sobre el cuello de esta raza?
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?
Asturianos de braveza,
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha,
reyes de la minería,
señores de la labranza,
hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada:
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.
Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra;
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.
La agonía de los bueyes
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.
Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.
Miguel Hernández

Arcadi Blasco


 
Tots els que el coneguérem hem aprés a estimar la vida.
 
Aquesta fotografia, és la que més m'agrada,
la vaig fer el 2008 a Pontevedra
 
Les mans d’Arcadi han escrit, amb el llenguatge plàstic de l’argila, els seus desitjos, les seues il·lusions... Nosaltres els seus deixebles hem de continuar la tasca començada per el Gran Mestre.
Un artista compromés, humil i generós. Compromés perquè fins el últim alé ha lluitat sempre per la causa en la que ell creia, sempre fou crític amb allò que considerava injust. Humil perquè la seua vida senzilla no concordava amb el valor artístic de la seua obra i la seua vàlua humana.  I generós,  amb tots nosaltres, perquè moltes institucions tenen obra donada per ell de la podem gaudir, i a més, ens deixa un llegat molt valuós també donat al municipi de Mutxamel i que podrem contemplar en el futur Museu Arcadi Blasco.
 
Un Gran Mestre i un gran amic
 
La seua generositat era en tots els àmbits, ara fa dos anys per al col·lectiu La Pasta li vaig demanar un text per al catàleg que ens va fer el Museu d’Onda i ell desinteressadament em va enviar al cap de dos dies un text preciós i encoratjador. Vos deixe el últim paràgraf que avui he tingut plaer de tornar a llegir.
Es va teixint el teixit i s'apropa el dia en que la ceràmica sigui una expressió plàstica capaç com cap altra, de totes les possibilitats que pot donar esta transformació dels materials. la forma i el color  en l'espai, amb l’espontaneïtat de la pintura, sense la seva ficció; la rotunditat de l’escultura més el concepte espacial de l'arquitectura, el buit. I amb la màgia afegida del foc dominant.
Vos desitge el millor per a un futur brillant.
 
Arcadi Blasco
Gràcies Arcadi
 
Aquest llogaret ha parlat d'ell en moltes ocasions:
 

Luis Ibáñez, Ceramista (1951-2011)

Per sempre Luis...


La noblesa de l'argila és evident, la unió de diversos minerals barrejats amb aigua i cuits formen una matèria sòlida, robusta i única que perdura al llarg del temps.

Els ceramistes estem fets d'un altre material més fràgil, som els que donem forma a l'argila amb els nostres sentiments i deixem en ella la petjada del que hem sigut (o del que un dia vàrem ser). Així, l'última obra de Luis, inacabada, l'hem revestida amb l'afecte de tots i totes els que estimem el nostre ofici, per a mostrar el calor al nostre company i evocar el gran llegat que ens deixa i que formarà part de l'Alcora i de la Història de l'Art.
 

Cartell de l'exposició
El proper 1 de març s'inaugurarà al Museu de Ceràmica de l'Alcora una exposició-homenatge al ceramista Luis Ibáñez Gallén, mort sobtadament fa dos anys.
Homenatge merescut per la seua trajectòria i per seua la passió per la ceràmica.


Luis Ibáñez (raku)

Taller CEART (Luis Ibáñez i Lidón Mor)

Pepe Barrachina (saggar firing)

El vaig conèixer personalment a l’Alcora en una activitat programada pel Museu de Ceràmica de aquesta localitat en l’any 2006.

Amb la participació de diferents ceramistes i amb la col·laboració del grup de percussió La Sombra del Dragón, vam fer una performance amb música de percussió, foc i fang a la plaça de Loreto i que va acabar amb un gran raku.

Jo estava amb el grup de Luis, vam realitzar una de les escultures de fang humana, cobrint un cos veritable amb barbotina, com si modelarem amb les mans una figura,  què més tard, entre foc i música, cobraria moviment...va ser tot un espectacle!

Dies després, ell passà a visitar la meua  l’exposició Ciutats i em va convidar a veure el seu taller.


 Aleix-Vicent Guzman i Traver (engalba i esmalt, cocció oxidant)

Martí Bosch i Paus (retrat de Luis)

Treball de Luis Ibáñez
Quan la direcció del Museu em proposà revestir dues obres de Luis, em va parèixer un profanació, encara que no és la primera vegada que dos artistes intervenim en la mateixa obra, personalment, ho he fet en algunes ocasions, les últimes amb Veena Seshadri, ella l’hi dona la forma, amb la saviesa de qui domina el ofici, un munt de contorns i textures que jo complemente amb les tonalites que donen els pigments, òxids o esmalts.


 Luis Ibáñez Gallén
 
Taller CEART (Luis Ibáñez i Lidón Mor)
 
Però, ja en el taller, observant les formes tornejades i manipulades per les mans expertes d’un artista que domina les formes com Luis, em va agradar la idea. Vaig recordar el performance de la plaça, on vam cobrir un cos de barbotina i el misteri del foc, li donava vida!

Pense que li ha passat el mateix a la resta de ceramistes que han col·laborat en l’exposició.


Ací teniu el text del director del Museu de Ceràmica, Eladi Grangel.

Inauguració: divendres 1 de març a les 20:00h

LUIS IBÁÑEZ, CERAMISTA (1951-2011)
De l’1 de març al 28 d’abril de 2013

C/ Teixidors, 5
L’Alcora (Castelló)
tel 964362368

Fotografies: Totes les imatges d'aquesta entrada han estat facilitades pel Museu de l'Alcora


Room Art 2013 - Espai XXI

 
Romeu com a promotor, i en col·laboració amb el Centre Documentació Art Valencià Contemporani de la Universitat de València, l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives, el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i la Universitat Politècnica de València posa en marxa un any més el projecte Room Art 2013.
 
Hugo Martínez Tormo
 
Aquesta edició que porta per títol Espai XXI pren cos del tractament artístic de la geometria i el normativisme que van posar a l’avantguarda de l’art espanyol a grups i moviments artístics com el Grup Parpalló, Abans de l’Art o la primera exposició de l’Art Normatiu a València.
 
Juan Ortí
 
 Robert Ferrer i Martorell
 
Room Art 12 mesos, 12 artistes, 12 crítics
Obres de 12 artistes: Ángel Pastor, Hugo Martínez, Miriam Moreno, José Luís Cremades, Agustín Serisuelo, Ana Esteve, Ferran Gisbert, Irene Pérez , Juan Ortí, Manuel Blázquez, Robert Ferrer i Martorell i Silvia Lerin.
 
Irene Pérez

Ana Esteve Llorens
 
 Les obres seran analitzades pels següents 12 crítics: Amparo Zacarés, Áurea Ortiz Villeta, Álvaro de los Ángeles, Maite Ibáñez, Rosa Ulpiano, Irene Gras, Francesc Linares, Alba Braza, Pilar Tébar, José Luís Pérez Pont, Helena de las Heras i Marcelo.
 
Agustín Serisuelo



 
 El projecte està comissariat per Ricard Silvestre de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.
Inauguració 28 gener de 2013 a les 20h
Room Art 2013 - Espai XXI
Carrer del Museo, 2
46003 Valencia
 
Totes les imatges estan extretes de la pàgina www.roomart.es
 


 
 
 
 

Panorama cerámico. San Telmo, Màlaga

 
 
 
Des de la Escuela de Arte San Telmo a Màlaga, Ana RamírezRodríguez m’envia informació de les jornades en les que Antonio Vivas director de la Revista Cerámica, farà un recorregut pel panorama ceràmic on mestres com: Soldner, Artigas, Mestre, Chillida, Blasco, Piepenburg, Pigot, Serra, Kato, Shimaoka, Leach…i un inacabat nombre d’artistes.

 
En aquestes sessions s’aprofundirà amb un debat obert sobre art i ceràmica moviments de ceràmica, ceràmica d’avantguarda i contemporània, amb atenció a les accions i performances.
 
 
Altre tema que desperta interès, és la sessió on es parlarà de les diferents tècniques ceràmiques, com el raku, coccions especials, forns orientals, ceràmica negra o reflexos metàl·lics.
 
 
Diálogos sobre cerámica dirigits per Antonio Vivas Director de la Revista CERÁMICA
 
Gener de 2013
dijous 24 de 16:00 a 21:00h
divendres 25 de 9:00 a 21:00h
 
 
Organitzen:
Pilar Bandrés
Cyro García
Ana Mª Ramírez
C/ El Ejido, 33
Màlaga
Tel 951500086 / 671535534
 
Totes les fotografies estan extretes
del Bloc http://blog.ceramicasantelmo.es


PROGRAMA
Dijous vesprada:16:00-18:00
Presentació de les jornades
Introducció a les jornades a càrrec d’Antonio Vivas.
Shoji Hamada
Estiu Japo
Takuo Kato

Break 18:00-18:30

18:30-21:00
Llorens Artigas
Enric Mestre
Eduardo Chillida
Arcadi Blasco

Divendres matí: 9:00-11:00
Journeys in Clay
Jim Romberg
Jordi Serra
Cerámica de Zhijin

Break 11:00-11:30

11:30-14:30
Raku Kichiazaemon XV
Paul Soldner
Domadores de fuego 2008
Alberto Hernández
Rakuaria
Shimaoka Tatsuzo

Divendres vesprada: 16:00-18:00
Gwyn Hanssen Pigot
Robert Piepenburg
Horizontes-Cerámica 2a part
Ceràmica negra

Break 18:00 18:30

18:30-21:00
Alan Caiger Smith
Cerco Acción 2007
Paso Doble