EL MEU LLOGARET: Camins de Paraules

La ceramista catalana Eulàlia Oliver presenta el seu últim treball a la Galeria Camil·la Pérez Salvà del Vendrell.

Aquesta ceramista realitza sempre una obra delicada i amb un component poètic de fortes conviccions que ens porta a descobrir la nostra pròpia lectura, davant de cada forma, cada paraula o del conjunt de totes elles.

Les peces realitzades en porcellana, porten alguns textos que fan al·lusió als camins de paraules de diferents poetes de la nostra terra. Vos deixe les paraules de Eulàlia Oliver que descriuen millor aquesta mostra, Camins de Paraules.

Fa temps que recorro i exploro camins de terra, camins d’aigua, camins de foc en el món al que em dedico, la ceràmica. És el meu llarg camí a la meva particular Ítaca. Però tots els camins a Ítaca estan plens de paraules, són també camins de paraules, cito literalment: “Hi ha paraules per tot, estrenyent-se, torçant-se i trenant-se, creant un paisatge d’una frondositat vertiginosa, talment un espès banc de peixos de colors enmig d’un oceà negre, tant dens que és impossible veure l’oceà obert, l’aigua negra i sola. (...) El laberint és desesperadament uniforme no hi ha punts cardinals ni cardo ni decumanus ni minotaure, només hi ha un mar infinit de paraules sense gravetat.” (Gemma de las Cuevas - Revista de Física 1r semestre 2006) Al preparar aquesta exposició he anat trenant a la meva manera els camins de paraules recorreguts per alguns dels nostres millors poetes, J. M. de Sagarra, S. Espriu, M. Marti Pol, J. Margarit, J.V. Foix, J. Palau i Fabre, Ràfols Casamada, ... amb els camins de no-paraules que són la meva particular forma d’expressió... ...i així pugueu explorar aquest laberint on no trobareu el Minotaure o potser sí.