Obvara una tècnica sorprenent


A finals d’octubre, Ana Devis, Veena Seshadri i jo mateixa, vam posar en pràctica el que el mestre José Ramos m’havia mostrat en Pontevedra, el Raku Obvara, una tècnica que domina aquest ceramista portuguès a la perfecció.
Les tres formem el grup Mans de dona i encara que cada una treballa en el seu taller, amb la seua pròpia  línia creativa, baix eixe nom, hem fet ja algunes exposicions per mostrar els nostres objectes ceràmics, que majoritàriament neixen d’aquestes trobades.
A mi personalment m’atrau més el treball escultòric, però el embruix del foc, les tècniques i els resultats tant sorprenents i inesperats, de vegades, fan que  aquests encontres, tinguen un atractiu tan especial com ho és la nostra amistat.


 Els resultats són espectaculars! ací teniu un vídeo del procés




també utilitzen aquesta tècnica.

Preparant-se per a les coccions

 Altres peces amb la tècnica tradicional






El patrimoni esborrat


Sempre hi ha expectació davant d’un llibre. En aquest cas, molta! Tinc davant el llibre El patrimoni esborrat de Rafael Requena Díez, de la Editorial Afers.
 
La portada és una taula de torn d’un obrador de Manises, enderrocat en el 2010.
Fotografiada per Teresa Santonja en 2009.
 
Catedràtic de dibuix, i escriptor, Requena, a més, és un estudiós de la ceràmica. Coautor amb Josep Pérez Camps de llibre Taulells de Manises 1900-1936 publicat pel Museu de Ceràmica de Manises.
També és autor del mural de ceràmica que presideix el IES Joan Fuster de Sueca, amb una imatge d’aquest assagista valencià, on les tonalitats de cobalt i els aforismes del propi Fuster donen la benvinguda als joves que allí estudien. Ací teniu un video del procés de creació del Mural Fuster. Amb ell també col·laboraren com assistents tècnics els ceramistes Rafael Sornosa i Vicent Gimeno.
 
Mural de més 900 peces instal·lat al IES Joan Fuster de Sueca.
 
Requena en aquest últim llibre sobre el desaparegut barri d’Obradors de Manises i la desaparició del patrimoni cultural, té la sort, merescuda, de comptar amb un pròleg de Gil-Manuel Hernández i un epíleg de Romà de la Calle.
 
En la introducció el propi autor ens diu:
La concentració de 700 any d’activitat artesana ininterrompuda i de tota la saviesa i experiència transferides simbòlicament al conjunt de tallers ceràmics aplegats en un punt geogràfic tan concís, mereixia una consideració més respectuosa – o alhora més intel·ligent- en una època en què la conservació del patrimoni històric, material i immaterial, és un paradigma consubstancial a la cultura de les societats desenvolupades.
Bé, vos deixe i seguisc llegint...
 

Art i desitjos


Aquests dies ens felicitem i ens desitgem el millor per a tots. Però el que més m’agrada, és el art que acompanya a totes les paraules d’afecte.
 
Targetes artístiques on cadascun se deixa volar la seua imaginació o els seus desitjos.
 
Jo també he enviat algunes,  a persones que estimo i en aquesta xicoteta mostra la posaré la primera, per si m'ha oblidat de felicitar a algun amic o amiga, cosa que em passa a sovint. Els que em coneixen ja ho saben, sóc tan despistada, però, que li anem a fer? al mateix temps, sóc molt afortunada de tindre tants amics.
 
 Cristina Guzman Traver - Aldaia
 
 Reis Lliberós - Sant Joan de Moró
 
ESCAL Escola Superior de Ceràmica - l'Alcora
 
Revista Bonart - Girona
 
 Maria Bofill - Barcelona

Rossana Zaera - Castelló de la Plana
 
Daniel Caxigueiro - Mondoñedo
 
 Joana Segura Ruiz - Onda
 
 Galeria Fernández Braso - Madrid
 
 Galería Iradier 9 - Vitoria-Gasteiz
 
 Prodesco - Manises
 
 La tierra verde / elinvernaderodenaan.com - Zaragoza
 
 Galeria Astarte - Madrid
 
 Wali Hawes - Londres
 
Galeria António Prates - Lisboa
 

Andreu Alfaro, Andreu, amic

 

 
ET RECORDAREM PER SEMPRE!
 
Andreu Alfaro - Fotografia de Paco Carsí -
 
Ací en Aldaia tenim un carrer amb el teu nom i una escultura del 1986, en la Plaça de la Constitució.
 
Aquesta imatge la vaig fer en Art-Madrid12 a l’obra que duien els galeristes Reyes Martínez i Joan Montagut de la galeria, Set Espai d’Art.
 
Andreu, amic
Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura...
 
...De ferro vell i de mesura insigne
-germans de crit- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.
 
Raimon (1978)
 
 

Monique Bastiaans en La Gallera


Vaig tindre la sort de poder estar en la inauguració de l’última exposició de Monique Bastiaans en La Gallera.




L’artista belga i resident ací en València té una llarga trajectòria dins del món de l’art. En aquesta, ocasió el seu treball està inspirat en l’antiga fàbrica de tabacs d’Alacant del segle XIX.
Segons l’artista l’obra és un homenatge a Les Cigarreres pioneres en la lluita pels drets de la dona treballadora.




Set faldes ballen al so de notes musicals composades per Leopoldo Amigo com a signe d’unitat i emancipació d’aquestes treballadores.




En la paret pengen dibuixos que acompanyen als  objectes simbòlics com puros i fum que envolta la Sala.



La podeu veure fins al 24 de febrer de 2013.


LAS IDEALES
Artista: Monique Bastiaans
Comissari: Boye Llorens
Música: Leopoldo Amigo


SALA LA GALLERA
C/ Aluders
València
Fins el 24 de febrer de 2013