Aquestes construccions menudes i blanques em recordaven el
poema de Joan Vergés i Calduch musicat per Toti Soler. Serà el color? Serà la
mida? No ho sé!... Però quan treballava amb elles em venia al cap la lletra tan
preciosa d'aquest gran poeta.
Em ve de gust compartir:
Petita i blanca
enyora el mar
la teva casa.
Enyora l'aire
d'una cançó
d'una besada.
La teva pell
és del color
sense mirall
de terres clares.
Els camps llaurats
vetllen de nit
el teu alè
la teva calma.
Moren els mars.
Petita i blanca,
es va morint
la teva casa.
Creixen els camps
i les campanes,
tot el que és guany,
tot el que emparen
les teves mans,
tot el que estimes
rossa i descalça.
