Camins de Paraules

La ceramista catalana Eulàlia Oliver presenta el seu últim treball a la Galeria Camil·la Pérez Salvà del Vendrell.

Aquesta ceramista realitza sempre una obra delicada i amb un component poètic de fortes conviccions que ens porta a descobrir la nostra pròpia lectura, davant de cada forma, cada paraula o del conjunt de totes elles.





Les peces realitzades en porcellana, porten alguns textos que fan al·lusió als camins de paraules de diferents poetes de la nostra terra. Vos deixe les paraules de Eulàlia Oliver que descriuen millor aquesta mostra, Camins de Paraules.

Fa temps que recorro i exploro camins de terra, camins d’aigua, camins de foc en el món al que em dedico, la ceràmica. És el meu llarg camí a la meva particular Ítaca. Però tots els camins a Ítaca estan plens de paraules, són també camins de paraules, cito literalment: “Hi ha paraules per tot, estrenyent-se, torçant-se i trenant-se, creant un paisatge d’una frondositat vertiginosa, talment un espès banc de peixos de colors enmig d’un oceà negre, tant dens que és impossible veure l’oceà obert, l’aigua negra i sola. (...) El laberint és desesperadament uniforme no hi ha punts cardinals ni cardo ni decumanus ni minotaure, només hi ha un mar infinit de paraules sense gravetat.” (Gemma de las Cuevas - Revista de Física 1r semestre 2006) Al preparar aquesta exposició he anat trenant a la meva manera els camins de paraules recorreguts per alguns dels nostres millors poetes, J. M. de Sagarra, S. Espriu, M. Marti Pol, J. Margarit, J.V. Foix, J. Palau i Fabre, Ràfols Casamada, ... amb els camins de no-paraules que són la meva particular forma d’expressió... ...i així pugueu explorar aquest laberint on no trobareu el Minotaure o potser sí.






CAMINS DE PARAULES
Eulàlia Oliver

Del 30 de març al 19 de maig 2012

Pl. de les Garrofes,4
El Vendrell (Tarragona)
 

Os ollos das palabras

Un laberint d'argila i paper, de tinta i escaiola, de silenci i memòria. Aquesta és la nova proposta que ofereix l'Arquivo da Cidade da Cultura de Galícia, que des d'avui i fins al mes de juny acull l'exposició Os ollos das palabras, un projecte conjunt de l'escriptor i pintor Baldo Ramos i l'artista plàstic Caxigueiro amb el qual pretenen fer reflexionar al públic sobre el valor del llibre més enllà del seu paper com a espai per albergar continguts. El llibre com a contenidor d'imatges, d'afectes i metàfores.


Daniel Caxigueiro / Baldo Ramos

Amb un leit motiv comú, Os ollos das palabras és la culminació d'un diàleg de dos artistes connectats estèticament: Baldo Ramos des del format de llibre d'artista i Caxigueiro des dels seus treballs escultòrics i instal·lacions sobre aquests elements. Una trobada facilitada pel poeta Eduardo Estévez que ha propiciat una mostra en la qual el llibre com a format d'expressió s'erigeix en autèntic protagonista.
Instal·lacions, llibres en paper de gran format, escultures en gres, poemes visuals, versos escrits en diàleg amb les creacions plàstiques… són algunes de les aportacions personals amb les quals Baldo Ramos i Caxigueiro conviden a contemplar el llibre des de les paraules i habitar les paraules des de la matèria que manipula l'artista. Un diàleg radical amb les entranyes d'aquests llibres que mai es tanquen en acabar de llegir-los.

 Fotografia de Manuel G. Vicente, extreta del blog Cidade da Cultura

Os ollos das palabras explica a més amb dos homenatges: una instal·lació dedicada a Isaac Díaz Pardo, pintor, ceramista, dissenyador i editor fundador de Ceràmiques do Castro, i Laboratori de Formes i Sargadelos, on Caxigueiro va començar a desenvolupar la seva activitat; i un llibre amb el qual Baldo Ramos pretén recordar la figura de Celso Emilio Ferreiro, de qui aquest any celebrem el centenari del seu naixement.

Os ollos das palabras
Caxigueiro / Baldo Ramos

des de març a juny de 2012
Santiago de Compostela

Miguel Borrego

Divendres vaig veure una exposició, Mudanza de Miguel Borrego al Centre del Carme.

L’obra d’aquest artista la vaig veure per primera vegada en una galeria ací a València, Paz y Comedias, i des de aleshores he fet un seguiment de la seua trajectòria.


 Taiko Gensho

 Bashô (estudio nº4)
 
Com no es podien fer fotografies en la Sala, penge les que he tret del catàleg, i ací teniu un tros del text de Romà de la Calle que ha comissariat aquesta exposició.

...Sens dubte, Miguel Borrego sap moure's amb soltesa, , en la concepció i desenvolupament de les seues obres, molt en la línia interdisciplinària de les noves manifestacions artístiques actuals, estructurades i definides entre la poesia i l'etnologia, entre l'antropologia i l'espiritualitat, entre l'experimentació i les relectures històriques. Atenent així agudament a les reflexions semàntiques i simbòliques sobre el cos, però donant carta de naturalesa igualment als inquietants suggeriments hàptics sobre el mateix, el nostre escultor va deixant, sobre els materials utilitzats, amb devoció vocacional i persistent afany, alhora que va configurant la sintaxi formal del seu discurs, els inquietants traços de les seves pròpies petjades en el modelatge i la geografia corpòria de les seves figures.

Tampoc desatén, en gens ni mica, les exigències que la nova museologia propícia per a la instal·lació de les peces en els espais expositius impregnats d'història, fent que les obres, carregades –com resulten– de connotacions sacres i fins i tot mi(s)tiques, s'integren de forma directa en tals eloqüents silencis arquitectònics, oberts al visitant amb tota la seva teatralitat espacial. Per això precisament es fa viable, a través del seu llenguatge escultòric, la generació de nous i secrets sentits, saturats de profunda espiritualitat, acumulables als significats habituals que la pròpia presència humana sempre, en si mateix, irremeiablement desencadena amb els seus gestos, poses i expressions...

Romà de la Calle


Ki no mori


Estudio nº2


MUDANZA
Miguel Borrego

Del 8 de març al 20 de maig2012
C/ Museo, 2
Valencia
Tl. 963152024